«Bona tarda, president. Bona tarda a tothom. Avui parlarem d'una qüestió que ens interpel*la com a societat, el dret al treball digne de les persones amb discapacitat. És just reconèixer que la proposició de llei... Buenas tardes, presidente. Buenas tardes a todos. Hoy hablamos de una cuestión que nos interpela como sociedad: el derecho al trabajo digno de las personas con discapacidad. Es justo reconocer que la proposición de ley -proposición de ley, sí... ... Emilio, proposición de ley, ¡ostras!, podríamos haber hecho algo más rápido y más urgente, ¿eh?, que llevan el 60 % de la democracia mandando; pero, bueno, seguimos, no está mal, mejor tarde que nunca-... ... és un pas endavant. És un pas endavant i ho celebrem. A l'Estat espanyol, des de fa 40 anys, des de fa 40 anys, les empreses de 50 o més treballadors tenen l'obligació de reservar almenys un 2 % de llocs de treball per a persones amb discapacitat. És una mesura correcta de discriminació positiva que reconeix la igualtat real que només s'assoleix amb bones... no només s'assoleix amb bones paraules, sinó que s'ha de fer amb accions i obligacions concretes. Però quin ha estat el resultat? I aquí és per això que crec que, com sempre, pequen vostès del govern de poca ambició. El resultat és que, i això ho he viscut en la meva... quan estava de responsable sindical, més del 80 % de les empreses incompleixen aquesta quota. Més del 80 % de les empreses incompleix aquesta quota i la conseqüència és dramàtica: desenes de milers de persones amb discapacitat han estat excloses d'una feina que els corresponia legalment.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.