«Primer, el dol perinatal abans dels 6 mesos. Dol perinatal abans dels 6 mesos. Això vol dir que quan una dona pateix un avortament espontani abans dels 180 dies de gestació, avui la llei no li reconeix cap permís. L'endemà ha de tornar a treballar. A Espanya, això li passa a 45 000 dones cada any. I pregunto: Quina societat es pot dir sensible? Quina societat es pot dir ser sensible si obliga a una mare reincorporar-se a la feina l'endemà d'haver perdut un embaràs? Nosaltres proposem almenys, almenys, deu dies de permís retribuït, perquè el dol perinatal és un dol real i el silenci que l'envolta és, creiem, una injustícia. Segon, segon, el permís per acompanyar els fills al metge. Creiem que com a mínim a aquest permís ?aquí s'ha dit a l'escola, podríem discutir-ho- però pensem que el d'anar al metge és molt important. El permís per acompanyar els fills al metge. Tots els pares i mares ho saben: portar el fill al pediatra a una prova mèdica no és cap caprici, és una necessitat. Avui això significa gastar-se vacances, demanar favors o fins i tot perdre sou. I aquí acaba, i aquí acaba. I això, com dèiem abans, també és un greuge, sobretot per les mares, que són les que acostumen a fer aquesta feina de manera injusta, perquè hauria de ser corresponsabilitat. Nosaltres proposem que aquest temps estigui cobert sense pèrdua de salari, perquè cap progenitor hauria de triar entre la feina i la salut del seu fill.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.