«Bé, gràcies, presidenta. Bé, senyories. Els socialistes ens diuen avui que hem de seguir avançant ?seguir avançant- en el desplegament de l'Agenda 2030. Seguir avançant és un eufemisme que no s'ajusta a la realitat. I els posaré un exemple: les polítiques del Govern espanyol per revertir els escandalosos nivells de pobresa de la seva ciutadania no és que necessitin avançar, és que estan perillosament encastades des de fa ja molts anys en els rànquings més negatius de la Unió Europea. Aquesta iniciativa és una resposta a la desesperada que ignora i tergiversa la realitat de les xifres del darrer informe de la Xarxa Europea contra la Pobresa. Saben què hi diu a aquest informe? Que Espanya segueix al capdavant de la Unió Europea amb pobresa infantil. Gairebé 3 milions de nens i adolescents viuen en pobresa. És un 30 %, un rati gairebé 10 punts per damunt de la mitjana comunitària. Si analitzem les dades de pobresa o exclusió social de la població en general, Espanya és a la quarta posició amb un de cada quatre ciutadans. Només, només estan pitjor que l'Estat espanyol ?atenció!- Grècia, Bulgària i Romania i un de cada cinc ciutadans pateix el que es coneix com a pobresa monetària. És a dir, que els treballadors tenen feina però no arriben a final de mes per la seva precarietat laboral. Espanya és, a més, el cinquè estat en desigualtat entre rics i pobres i el setè en bretxa social per la seva incapacitat de redistribuir els recursos. Això és el que diu l'informe.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.