«I això no es resol amb iniciatives no vinculants com la d'avui, sinó amb polítiques efectives. Prou de dir que treballaran més i treballin més i amb eficàcia, per exemple, aprovant ja una modificació que permeti que el bo social elèctric s'automatitzi per evitar ?i aquesta també és una dada rellevant- que a l'Estat espanyol, aquest bo social elèctric, no arribi al 80 % dels consumidors que reuneixen els requisits per rebre'l. El 80 % no rep un bo social elèctric que els correspon. I no ho diem nosaltres, sinó l'estudi que va impulsar Oxfam i ESADE. Davant de la seva ineficàcia i donat que el més important és que les ajudes arribin a les llars, acceptin un autodeclaració responsable per agilitzar el tràmit del bo social elèctric i després, i no abans, revisin si es compleixen les condicions necessàries. La seva burocràcia ofega, per no parlar de l'IVA. Famílies que no arriben ni als bàsics de llum, aigua i gas, que han de viure sense calefacció o sense aigua calenta i sense climatització, han de fer front a un IVA absolutament abusiu. Els subministraments també, també, són un bé essencial, un bé de primera necessitat. Per tant, fixin de manera estructural un IVA reduït, com el del pa o d'altres productes bàsics d'alimentació. Calen mesures urgents, que vostès no posen en marxa ?atenció!- perquè estan renovant la seva estratègia contra la pobresa energètica. Quina bona estratègia, eh?, anar fent que les mesures vagin passant el temps i les mesures no arriben. De qui ha estat idea? Perquè la pobresa està clar que no ho espera. Mentre la Unió Europea intenta posar fre el llast de la burocràcia, vostès segueixen convertint-la en una forma de maltractament a la ciutadania. Ho saben molt bé no només els consumidors vulnerables, ho saben també els pagesos o els ramaders o els empresaris en general. Estan farts de com apliquen vostès la famosa discrecionalitat administrativa, perquè els marges de decisió de l'administració sempre acaben perjudicant el ciutadà. Ens intenten despistar mentre fan estratègies nyacionals ?amb enya- superplans, pactes d'estat, subcomissions, iniciatives que no serveixen per a res, convertint la política en una inadmissible pèrdua de temps. Un detall: No he posat a la llista els seus plans de xoc, perquè en vull fer una menció especial.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.