«I acabo. No ho oblidem, senyores i senyors diputats, senyories del Partit Socialista, que l'Agenda 2030 va ser un gran exemple de política multilateral. Avui també s'ha dit. Va ser una agenda pactada per més de 193 estats a l'Assemblea General de Nacions Unides, amb objectius tant urgents com erradicar, com hem dit, la pobresa o revertir el canvi climàtic. Però si volem ser efectius ?i acabo presidenta- davant les campanyes de l'extrema dreta internacional que nega la igualtat de gènere, que nega la preservació del medi ambient o els drets o el dret a feines dignes, senyories, l'Agenda 2030 només es pot defensar amb fets. No som aquí per fer de comparsa ni per avalar proclames cosmètiques. Diem sí als Objectius de Desenvolupament Sostenible i a l'Agenda 2030, però sobretot diem sí a la coherència, diem sí a les polítiques valentes, diem sí a l'exercici de sobirania necessari per fer-ho tot plegat realitat. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos. Gracias, presidenta. Lo que nos trae aquí hoy el Partido Socialista es un ejercicio de autocomplacencia. Infinidad de palabras, muchos compromisos indefinidos y muy poca concreción. Señorías, precisamente este es el escollo, este es el problema. No basta con lucir el pin de los ODS, lo que hace falta son políticas valientes que nos acerquen a esos objetivos. Hace poco más de un año, y nunca lo voy a olvidar, una persona conocida me preguntó si ese pin de colores que lucen tantos políticos, también el presidente Sánchez, eran los quesitos del Trivial. Yo, al principio, me reí, pero luego me asusté, porque tenía toda la razón. Si los ODS solo sirven para decorar la solapa, son exactamente eso: un simple juego de mesa. El reto no es coleccionar medallas de cartón, sino hacer políticas que realmente reduzcan la pobreza, hacer políticas que realmente garanticen una vivienda digna o que hagan viable y posible la transición ecológica.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.