«Presidenta. Senyories. En català diem: És tard i vol ploure. Vull dir que tots vostès tenen ganes d'anar a sopar, però els que venim d'un silenci hem tingut pares i avis que han treballat sabent que aquesta feina és una de les millors feines que es poden fer comparades amb d'altres. I avui, senyories ?també, les que no m'escolten- assistim a una cosa ben curiosa. Assistim a la subhasta de la corrupció. Hem vist com el grup de VOX ha fet una moció sobre corrupció i tot seguit el Partit Popular també ha hagut de parlar en la seva moció de corrupció. I aquesta subhasta, senyories del PP, ja els dic ara que la tenen perduda de bell antuvi. Sempre perdran davant de la ultradreta. Això és molt antic, és molt vell. Suposo que últimament, senyories del PP, estan nerviosos. Per exemple, el diari El Mundo, que no és precisament un diari contrari a vostès, està qüestionant l'actuació del senyor Feijóo, perquè, per exemple, el senyor Feijóo va tenir tan poc sentit institucional que va mancar a la inauguració de l'any judicial. Fixin-se, senyories del PP, que la seva estratègia no acaba d'arrelar en el seu públic. I aleshores, en paral·lel, vostès han de competir amb la ultradreta a veure qui parla més de corrupció. Jo els diré una cosa, que és molt òbvia: Cada vegada que el Partit Popular fa servir la corrupció alimenta els vots per al senyor Abascal. Això és així i ho diuen les enquestes. Vostès faran, vostès sabran. Jo no soc aquí cap consultor polític per dir el que han de fer vostès. En tot cas, en aquest camí ens trobem un espectacle ben trist que podríem anomenar la roda del hàmster. Vostès no van acceptar, senyories del PP, que no van tenir musculatura parlamentària per construir un govern i han quedat empotrats en aquesta obsessió i ara utilitzen cada dia casos reals o suposats de corrupció per intentar créixer. Però com ja he dit aquí algun il·lustre diputat que m'ha precedit, vostès parlant de corrupció fan una mica de riure. Vostès han estat qualificats com el partit més corrupte d'Espanya. Jo era jove i me'n recordo que hi havia un senyor que es deia Naseiro, que era del seu partit. Podríem dir de Naseiro fins l'actualitat ha plogut, ha plogut bastant. No poden donar lliçons, efectivament.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.