«Fa molt temps que diem que el transport ferroviari afecta la salut de les persones, ministre, però ara ja no ho diem només nosaltres. Ara també ho diu la ciència. Li vaig començar a fer un apunt la setmana passada: un estudi pioner impulsat pel Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, coordinat pel professor Sergi Martín Arbós i amb la col·laboració de la Plataforma Dignitat a les vies, ha posat llum a la foscor, com diria un lleidatà insigne. L'acumulació de retards, cancel·lacions, falta d'informació i incertesa no és només un problema d'infraestructures. És un atac directe a la salut de la ciutadania. Aquesta ciutadania pateix ansietat, depressió, tensió muscular, maldecap, problemes digestius perquè rodalies, o el transport per autobús també, s'ha convertit en un generador de malalties. I les dades són clares i demolidores. En una mostra de 695 persones, el 88 % dels usuaris declara patir ansietat, depressió o malestar físic relacionat amb el tren. Vuit de cada deu han tingut retards en més de la meitat dels seus últims 5 trajectes. En una escala de 0 a 20, la població general té l'ansietat al voltant del 3 o el 4. Els usuaris de rodalies de Catalunya la tripliquen i arriben al 9. Amb la depressió, la mitjana normal és poc més de 5, però la gent que agafa rodalies ja passa dels 8. Per tant, senyor ministre, no n'hem parlat prou encara, de rodalies, perquè el que hem de fer és parlar i trobar aquestes solucions, perquè el cos també ho paga. Ho paga amb maldecap, tensió muscular, problemes digestius... Mentre la població en general marca un 4, els usuaris de rodalies estan per sobre el 8 i això vol dir que cada retard, cada cancel·lació i cada manca d'informació no és només una molèstia. És un atac directe a la salut mental i física d'aquesta gent.»

Fragmento 2 de 11 de esta intervención.