«El senyor ministre ha fet una cosa aquests últims dies que jo li reconec, i és que, com a mínim, ha reconegut les dades i ha reconegut la situació. I això és un bon pas, això és una reacció positiva. No és suficient perquè el que cal ?diem nosaltres- és revertir tot aquest dèficit crònic que ?després explicaré- portarà molt de temps de revertir. Del traspàs, no vull allargar-me massa, però sí que si tinc temps parlaré una miqueta del per què nosaltres aquest traspàs no el veiem la solució. No té la Generalitat les capacitats reconegudes i, sobretot, s'accepta Renfe com a operador. M'hagués agradat estendre'm del que nosaltres en diem el model Ferrocarrils, per posar en evidència com és el model català de gestió ferroviària i com és el model de Renfe. Doncs miri, el 95 % de puntualitat i de satisfacció en el cas de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Però li diré una cosa que no sé si sap: Quan es compten els trens de Renfe que no són puntuals, sap com es compten, senyor ministre? Abans era a partir dels cinc minuts. Ara és a partir dels quinze. Sap com compta Ferrocarrils els trens que no són puntuals? A partir del minut 3. A partir del tercer minut, Ferrocarrils posa els trens a la llista de trens que no arriben amb puntualitat. Renfe, a partir de 15. Per això li deia que totes aquelles dades genèriques, mitjanes espanyoles, a Catalunya no ens serveixen.»

Fragmento 3 de 14 de esta intervención.