«Quan parlem de controls parentals i moltes vegades diuen: 'No, no, això és que d'alguna manera altera el que és el paper fonamental dels pares'. Però per l'amor de Déu! Si la meitat dels pares són més legos en la materia que els seus propis fills. Per tant, estem parlant d'una situació en que els pares difícilment ?els pares i les mares, òbviament- difícilment poden actuar d'ensenyants, de transmissors d'expertesa i d'experiència, perquè és un fet que es va produint a mesura que els nens creixen i els pares envelleixen. I qui no sigui conscient de que moltes vegades és més potent, més expert, més capaç en la tecnologia el nano de 12, 13 o 14 anys que el seu pare de 40 és que no ha entès res. Per tant, qualsevol ajuda que camini cap a la protecció dels menors és necessària. I és necessària perquè ?i deixi'm fer un altre comentari al marge- aquesta proposta, aquest projecte de llei es substanciarà en la Comissió de Justícia, però és coproponent el Ministeri d'Infància, que és on probablement hauria de residir el debat d'aquesta llei, a la Comissió d'Infància, perquè va ser la Comissió d'Infància que es va presentar l'informe del comitè d'experts que portava 107 mesures i ho vam poder debatre. I els asseguro que a la Comissió d'Infància no van haver aquests posicionaments tan radicals. A la Comissió d'Infància, i per això a mi també m'interessava veure com es defensava aquesta proposta a la totalitat, no es van dir les barbaritats que s'han dit avui des d'aquesta tribuna.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.