«Sap, vicepresidenta segona, que des del minut u hem estat disposats a parlar del temps de treball. Com sap que ho hem condicionat a parlar també de com millorem la pèssima productivitat, estancada a nivells de fa vint anys, de com reduïm l'altíssim i creixent absentisme laboral, de com revertim la manca de professionals i personal qualificat en molts àmbits, de com rebaixem una taxa d'atur desproporcionada per a un país desenvolupat i, sobretot, com flexibilitzem el mercat de treball, com gestionem les hores extres i com gestionem la distribució irregular de la jornada. I és que, senyories, malgrat el soroll, en el nostre entorn només França i Bèlgica tenen jornades per llei de menys de 40 hores setmanals: 35 a França i 38 a Bèlgica. La resta de països, que tenen una mitjana per sota d'aquestes 40, és resultat..., és fruit de la negociació col·lectiva i de l'acord entre les parts, com ha passat a l'Estat espanyol les darreres quatre dècades, vicepresidenta segona. On és la gran diferència? Amb les hores extres, que la immensa majoria de països estan molt per sobre de les 80 d'aquí: 220 a França i fins a 360 a Bèlgica. Per cert, hores extres que es paguen i que molts treballadors volen fer. Tots aquests i algun més són factors que afecten la competitivitat i sostenibilitat de les nostres empreses i que, de rebot, condicionen la millora i el progrés també de les persones treballadores.»

Fragmento 3 de 12 de esta intervención.