«Igualment cert és que hem condicionat la negociació a deixar de seguir escanyant i empobrint a la classe mitjana i treballadora catalana, als treballadors autònoms i a la petita i mitjana empresa. Ho ha explicat molt bé aquests dies la nostra portaveu, Míriam Nogueras, quan diu que avui votarem a favor de la botiguera, del flequer, del gestor, de l'arquitecte, del mecànic, de la pagesa, del perruquer i de tants altres petits empresaris i els seus treballadors que cada dia s'aixequen per guanyar-se la vida, per fer i crear feina, per mantenir vius els nostres pobles i barris i per generar recursos que sostenen l'estat del benestar, garanteixen els serveis i la qualitat de vida. I és que parlem del 99,8 de les empreses del nostre país, de Catalunya, de les que el 86 % tenen menys de deu treballadors i que l'estat espanyol, governin uns o governin els altres, sovint, massa sovint, se n'oblida quan legislen. No hi ha hagut acord. No hi ha hagut acord, vicepresidenta, perquè a l'altre costat de la taula hi teníem els que, de forma irresponsable, contraposen en un titular 'treball i vida', com si el treball no formés part de la vida quan saben que qui pitjor viu és qui no té feina, qui no pot treballar. Viure millor no és treballar per llei mitja hora menys cada dia. Viure millor és enfortir el mercat laboral perquè el salari que reps pel teu treball et permeti satisfer les teves necessitats i estar tranquil.»

Fragmento 4 de 12 de esta intervención.