«Realment les coses en aquesta legislatura, quan alguns tenen la possibilitat de legislar i ser decisius, són molt clares. Podem afirmar que les votacions crucials en aquesta legislatura de Junts, PP i VOX, podem afirmar que són el braç polític de la patronal espanyola més rància d'Europa. I mentre vostès reben els aplaudiments de la CEOE i de Foment, els aplaudiments dels patriotes catalans que van marxar el primer d'octubre amb les seves empreses a la primera de canvi, els inefables Sánchez Llibre, sabran vostès qui estarà trist? Sabran vostès qui estarà trist? Estaran tristes com persones com la meva mare, Francisca Duch Clarassó, que va deixar la seva vida treballant a Carrefour, entrant a les dues de la tarda i sortint a les deu de la nit. Llavors havia de fer caixa, canviar-se de roba, agafar el transport i arribar a casa a les onze de la nit per continuar amb la càrrega domèstica, amb les cames inflades i plenes de varius. I així fins als 65 anys. Per a ella votaré que sí a aquesta reforma de jornada de treball, perquè per ella sí que era important aquesta mitja hora de treball. Per a molts altres no ho era, ni ho és ni serà mai. I com ella, milers i milers de mares i pares d'aquest país que encara avui van cap a la feina quan és fosc i tornen a casa quan es fa més fosc encara. I no cal que els digui que si van en rodalies o cercanías, que diuen vostès, ja han de tornar a casa, ja la mitja hora els queda molt escassa. Saps qui estaran tristes també? Les caixeres, les cambreres de pis, els dependents de comerç, els treballadors de la construcció, les infermeres, les cuidadores del SAD... Tota aquesta gent estarà molt trista. Tots aquells que pateixen jornades infinites, sous baixos i estrès permanent, mentre veuen com les grans empreses treballen més hores, etcètera, etcètera.»

Fragmento 3 de 10 de esta intervención.