«President, senyories, bona tarda. La proposta que es presenta avui situa encertadament la corrupció com un problema polític de primer ordre. Ho veiem ara i aquí cada cop que surten els noms de Ábalos, Cerdán, Koldo, Aldama o els de Rajoy, Rato, Montoro, Bárcenas, González, Amador, Ayuso i una llista inacabable més. Una Lliga de Campions on no hi manquen aspirants com el senyor Iván Olmos, crec que persona coneguda de l'entorn de SUMAR i que el senyor Santiago s'ha deixat d'esmentar, però en qualsevol cas, la corrupció és que és una realitat que arriba a tot arreu on hi ha vida pública. I per això subscrivim el preàmbul quan cita els mandats internacionals de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció o del Consell d'Europa, que precisament preveuen la creació d'òrgans especialitzats de prevenció i investigació de la corrupció o del Greco, també, evidentment, del grup d'Estats contra la corrupció, que estableix clarament que els poders públics s'han de dotar d'una estratègia de prevenció de la corrupció i d'impuls de la integritat política. Però el cert és que l'Estat espanyol no pot pretendre donar lliçons d'integritat mentre manté estructures opaques i alienes de tot control democràtic com la corona, que ara esmentava el diputat que em precedia, el CNI, fons reservats, clavegueres judicials i del Ministeri de l'Interior. I no veiem que aquesta llei, aquesta proposta de llei, aquesta proposició, hi pugui posar fi a aquesta opacitat. No es pot donar lliçons sobre integritat des d'un règim, el règim del 78, que ha aprovat 227 indults selectius a condemnats per corrupció. Això si ho comptabilitzem des de l'any 1996. Aznar 139. Zapatero 62. Rajoy 16. Entre aquests, per cert, no incloc els indults als líders del procés, perquè en aquest cas la corrupció no l'havien comès els sentenciats, sinó els sentenciadors amb l'ús prevaricador de les funcions judicials que tenen atribuïdes.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.