«Bona tarda, president, senyories. Permítanme que empiece relacionando un tema global con el que traen a debate hoy aquí. El escritor israelí David Grossman señaló acertadamente que una de las razones de la escalada criminal del primer ministro Netanyahu es que esconde tras la guerra y el genocidio su enorme corrupción. Señorías, vean que la corrupción también sirve para el crimen y, en este caso, para el genocidio, como hoy ha señalado un organismo de Naciones Unidas. He querido destacarlo al empezar mi intervención porque nada está aislado y todos somos ciudadanos de un entorno global, donde un corrupto hoy se ampara en la destrucción de personas inocentes. Senyor Santiago, hem llegit atentament la proposició de llei de la creació de l'Oficina de Prevenció de la Corrupció. Celebrem que amb aquesta proposició avui, aquest hemicicle pugui parlar seriosament de corrupció, perquè cada setmana la qüestió de la corrupció surt d'una manera frívola, tacticista, com dirien les senyories del PP 'torticera'. I avui en parlem, vull pensar, seriosament. De fet, com s'ha dit ja, la corrupció és una qüestió que afecta a totes les democràcies, però allò que separa unes democràcies millors que les altres és la manera de fer front a aquesta corrupció. I no hi val el voluntarisme. I no hi val les bones intencions. La qualitat democràtica es basa en mecanismes de prevenció exactes i estrictes. I també hem de fugir d'una consideració fatalista que diu que els ciutadans d'aquesta península hem de ser corruptes per cultura política. Hem de sortir d'això. Hem d'aspirar a una exemplaritat democràtica, que només es basa, evidentment, en mecanismes i en evitar l'altre extrem que és l'accés hipermoral quan parlem de corrupció. No caiguem en el cinisme d'intentar aparèixer, com a molt morals quan es tracta de ser exactes, eficaços i justos.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.