«Com diuen els catedràtics Cristóbal Molina i Antonio Baños, és impensable parlar de drets laborals reals mentre acomiadar sigui barat i les indemnitzacions no tinguin efectes dissuasius i reparador. Podem tenir tots els contractes indefinits que vulguem, ja siguin fixos, discontinus, parcials o complet, però si l'acomiadament és barat, no és dissuasori i no és reparador, no serveix per a res. Nosaltres vam advertir, senyors del PSOE, senyors també de Podemos i de SUMAR, vam advertir el 2021, quan ens vam oposar a la reforma laboral, que se'ns va dir de tot, se'ns va dir. Se'ns va dir de tot. Vam dir tres coses que avui Europa confirma tres coses que vostès llavors van preferir pactar amb Ciutadans, que llavors es deia PDeCAT. Ho recordo. Ciutadans i el PDeCAT. I els hi vam dir que potser era una ocasió perduda. Potser era una ocasió perduda, que mai més tindríem la possibilitat de poder recuperar i derogar definitivament la reforma laboral del Partit Popular. Vam dir tres coses. La primera: no derogava la reforma el PP. Era el nucli del poder empresarial, continuava vigent. Dos: el procediment d'urgència sense tramitació parlamentària ens portava, ens portava els debats als partits polítics de presentar esmenes, de no poder defensar el nostre programa electoral. I tercera, no tocava les causes ni indemnitzacions i deixava l'acomiadament tan barat com sempre. I crec que teníem raó. Crec que tenien raó. Les reformes laborals per si mateixes, i això és important. La reforma laboral per si mateixa no crea ocupació, el que crea és més o menys ocupació. I de deu llençols perduts, en la reforma del Partit Popular vam recuperar tres i vam millorar un. És veritat, és veritat. Però el mateix Pepe Álvarez advertia, podeu mirar l'hemeroteca, advertia al gener, un mes abans de l'aprovació de la reforma laboral, advertia: 'Queda por negociar lo más importante: El despido'. Ara no sé si arribarem a temps. En aquell moment es podia, es podia.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.