«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, turisme sostenible, i la veritat és que, efectivament, hi ha beneficis rècord per a la patronal turística i hotelera del nostre país. Els preus dels hotels i dels restaurants estan disparats. Però açò no repercutix de manera igual per al conjunt de la societat. Qui viu del turisme? I és que un cambrer hui cobra 17 000 euros bruts a l'any i ha de fer set hores extra no remunerades a la setmana. Però si amb això no en té suficient, té impossible pagar el lloguer a la seua ciutat perquè les ciutats turístiques, el lloguer s'ha disparat més d'un 30 %. Però la frustració és tan gran que ni tan si vol pot anar a sopar perquè ja no hi ha menús a menys de 20 euros ni gelats a menys de quatre en aquestes ciutats. Els nostres barris estan col·lapsats i saturats. És impossible, perquè la realitat de l'habitatge expulsa a les famílies dels barris. I és que al nostre país hi ha quasi 400 000 apartaments turístics. Al nostre país, els barris s'han convertit en plataformes flotants de turistes, que ja no saben qui és el veí i, per tant, no poden lluitar contra la soledat no desitjada. No poden organitzar-se per a demanar millores per als seus barris. Tenim un problema greu als nostres barris i a les nostres ciutats: la saturació dels serveis públics. I és que l'autobús està petat de guiris, les urgències sanitàries, saturades per borratxeres i els ajuntaments han de fer front a l'auge de la inseguretat i la neteja. Però el PP es nega a aplicar la taxa turística. Tampoc volia el senyor Puig. I, finalment, vostès s'obstinen a ampliar ports i aeroports de manera innecessària, quan el transport representa el 30 % de la contaminació.»

Fragmento 1 de 3 de esta intervención.