«Aprofito també aquest faristol per demanar a la diputada del Partit Popular que ens expliqui per què els seus barons autonòmics no van demanar la declaració d'emergència -tres, en aquest cas- que atorga a l'Administració central, un paper de lideratge en la resolució d'una situació complexa perquè no ho van fer, no?, senyor ministre? Miri, vostè va rebre alguna petició per part dels barons populars en aquest sentit? Ho dic per tancar aquest tema ja, eh? Perquè evidentment Catalunya n'hem patit molts d'incendis i sabem quan hem de demanar ajuda o quan no. I els que ho saben, com sempre, són els professionals. Barrejar la política aquí al mig em sembla que és un greu error. Les coses, senyories, no passen perquè sí. De fet, fa molts anys que en aquest hemicicle s'hauria d'estar parlant de gestió, de gestió per tenir unes estructures forestals diverses, per tenir un mosaic de boscos, un mosaic de boscos sans i no una acumulació de boscos estressats, que a la mínima es cremen i provoquen incendis extremadament virulents. Perquè el que és evident és que no només en aquests incendis que avui ens ocupa aquest debat no hi ha hagut previsió, sinó que, a més a més, encara avui sentim, senyories, diputades i diputats d'aquest hemicicle, que parlen o que fan un menyspreu total sobre els perills del canvi climàtic. O gestionem els boscos o el que ens esperen, senyories, són grans incendis i prou. Si no es fa una renovació planificada, el paisatge la farà, la farà per si sol. Però atenció! La farà de forma catastròfica, perquè el desastre no és veure un bosc cremar. El desastre és no haver gestionat aquest bosc.»

Fragmento 6 de 20 de esta intervención.