«Els grans incendis que s'han produït aquest estiu no són fruit de la casualitat -s'hi han referit molts diputats, vostè també- són fruit de la causalitat. En primer lloc, algunes en què no hi podem fer més i és que tenim extensa superfície forestal. A Catalunya, gairebé un 64 % del nostre territori és superfície forestal. A Espanya és menor, però 57 %, Déu n'hi do! També tenim un clima, aquí tampoc sembla que hi puguem fer res, amb estius extremadament calorosos, secs, agreujats per l'actual crisi climàtica global. Però també l'agricultura i la silvicultura cada vegada són menys rentables i, en termes burocràtics, se'ls està inundant de traves i dificultats administratives que, al final, ha provocat que molts pagesos, que molts ramaders abandonin. Quan hi ha menys pagesos i gestors del bosc, el bosc creix sense control i s'acumula aquest combustible dels grans incendis. Aquí sí que s'hi pot fer. L'abandonament agrari de les administracions ha fet desaparèixer aquell mosaic agroforestal que actuava com a tallafocs natural i cal canviar-ho, això. Cal deixar de pensar en aquests sectors, en els nostres pagesos, en els nostres ramaders, només en paràmetres de productivitat i assumir-los també com unes mesures ingents de prevenció d'incendis forestals, de manteniment del paisatge, de creació de tallafocs i d'ordenació del territori.»

Fragmento 3 de 13 de esta intervención.