«Senyories. President, gràcies. Bé, avui toca parlar de salut mental. Però abans d'entrar en la que fa referència a l'individu, permetin-me que reflexioni sobre aquesta bogeria col·lectiva global que ens ha tocat viure, en què hem convertit el món i que contamina els nostres espais de convivència, ja siguin físics o virtuals. I no pretenc ser alarmista, però si no sabem trobar la manera de corregir el rumb, anem cap a la nostra pròpia destrucció. Potser, potser la ciència pot salvar l'espècie, però si la despullem dels valors que durant dècades han construït el concepte humanitat, el que ja no serem és l'espècie humana. Sense empatia, condemnem a mort la confiança en l'ésser humà. No és estrany, per tant, que enmig d'aquest món difícil, descarnat, cada cop més tecnològic però més deshumanitzat, les malalties mentals esdevinguin una plaga. Perquè a banda de les necessitats bàsiques de supervivència i de seguretat, aliment, feina, per tenir una ment sana, les persones necessiten, necessitem sentir-nos estimades, acceptades i autorrealitzades. Perquè a banda de les patologies mentals d'origen biològic, cada cop cada cop, hi ha més persones, especialment els nostres joves, que pateixen trastorns de comportament o depressions o ansietat.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.