«Avui votarem l'informe de la Subcomissió de Salut Mental, un document amb moltes, moltíssimes aportacions expertes, de professionals i de pacients -i dels companys, per què no dir-ho?- Un document que busca concretar maneres d'apaivagar aquesta xacra que patim a les societats avançades. Doncs bé, mentre l'entorn global no ajudi a generar confiança, especialment entre els nostres joves, seguirem patint aquesta plaga. Hem de ser capaços, per tant, de convertir el seu món més proper en un entorn capaç de guarir les seves ferides, capaç de protegir-los, a ells i a totes les persones que en un moment donat puguin patir un problema de salut mental, que podem ser qualsevol de nosaltres. Però per poder atendre les necessitats de la gent amb problemes de salut mental calen recursos econòmics i humans. A Catalunya, la sanitat té cada any un forat de més de 5000 milions d'euros. Fa deu dies es va saber que una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu es va suïcidar després d'estar dos dies en un box d'urgències esperant a poder tenir un llit a planta, esperant a poder rebre les atencions necessàries davant de la seva condició mental. No és culpa del personal sanitari. Estem convençuts que van fer -segur- tot el que van poder, però és culpa de la manca de mitjans. Quan des de Junts assenyalem l'espoli fiscal de l'Estat de més de 22 000 milions d'euros a l'any és també, també, per posar el focus en la conseqüència en la sanitat de la falta d'aquests recursos. El sistema sanitari està molt tensionat i, per tant, en paguem les conseqüències.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.