«Però avui venim a presentar la feina que ha fet la subcomissió, que esperem serveixi per canviar, ni que sigui una mica, la realitat. Els deia en comissió que malgrat que a l'informe no apareixen paraules com 'soledat, desamor, pobresa o estrès', tots sabem que són al darrere de les vulnerabilitats, de les addiccions, del patiment psicològic o del suïcidi, que sí apareixen, i molt, al llarg del document. A l'informe hi ha una sèrie de recomanacions orientades a ser més efectius en l'atenció i al tractament dels problemes de salut mental, com, per exemple, quan es recomana revisar la qualitat dels processos de notificació i registre de causes de mort per suïcidi per classificar -i això és rellevant- correctament aquests episodis. Això és important. Poseu-vos en el lloc d'un pare o d'una mare que ha perdut el seu fill, que patia brots psicòtics. L'informe mèdic de defunció parla de suïcidi o parla també qualsevol altre informe de lesió autoinfligida. Però ells, -els pares o els germans o la germana- saben que no, que el seu fill els havia dit que quan venien els brots no podia controlar-se. En vaig conèixer fa poc un cas. Va ser la mare la que em va explicar el que li va passar a la seva família. La mare em deia que va perdre el seu fill, un jove i brillant estudiant d'educació física, molt estimat per la seva colla d'amics. El jove va sortir a caminar per la seva muntanya del Pirineu dies després de ser diagnosticat de brots psicòtics i just abans de caure al precipici, va trucar a la seva germana, espantat. Li va dir a la seva germana: 'No sé què em passa, no puc controlar el meu cos'. Causa de la mort: suïcidi. Això no pot tornar a passar. Hi pot haver accions involuntàries o accidentals, derivades d'una manca de control de la pròpia voluntat, i les famílies que s'enfronten a aquest tipus de situacions pateixen doblement, per la pèrdua de la persona estimada i per l'estigma que el suïcidi suposa. Però, a més, si es registra l'event com el que realment ha estat, entre totes i tots, millorarem la qualitat epidemiològica de les dades i podrem ajustar millor les polítiques a desenvolupar per prevenir una mort involuntària. Una mort que es podria haver evitat si, a més, canviem els protocols d'atenció en aquest tipus de trastorns mentals, si sensibilitzem a tot el personal implicat en l'atenció i la prevenció per adaptar els protocols, si orientem, per tant, correctament a la família o a l'entorn més proper del malalt, perquè tothom, tothom sigui conscient del risc que hi ha.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.