«Moltes gràcies, presidenta. Avui, com a bona dona de ciències que soc, faré una intervenció amb introducció, nus i desenllaç. L'anuncio, perquè entenguin com està pensada, l'anàlisi d'aquesta moció que avui ens presenta el Partit Popular. L'anàlisi del problema que fa el Partit Popular en aquesta iniciativa que ens porten avui a debat per nosaltres és totalment reduccionista. És a dir, vostès posen com a grans problemes de l'accés a l'habitatge, només dues coses. U, l'aplicació de la Llei d'arrendaments urbans -per cert, una llei que s'està demostrant que allà on s'està aplicant està funcionant; és evident que si les comunitats autònomes on vostès governen no l'apliquen, no funciona- i que es puguin expulsar les persones que ocupen una casa en 24/48 hores, cosa que ja es pot fer si ocupen la nostra o la seva vivenda habitual. I ja està. Aquesta és tota la feina que vostès han fet aquesta setmana per presentar aquí aquesta iniciativa. I això seria la part de l'inici. El nus de la meva intervenció. Mirin, la problemàtica de l'accés a l'habitatge depèn de molts factors i la immensa majoria d'ells es poden explicar amb dades. I ara llegiré: 'Els salaris han crescut un 75 % en 20 anys, però els lloguers s'han enfilat un 130 % i en pisos nous, un 175 %'. 'Quatre de cada deu famílies destinen més del 40 % dels seus ingressos al lloguer'. 'El 87 % dels joves que s'emancipen comparteixen pis, perquè si volguessin viure sols haurien de pagar el 90 % del seu sou al lloguer'. 'El 91 % dels catalans i les catalanes diuen que és difícil o molt difícil accedir a l'habitatge i el 89 % assegura que això els empitjora la vida'. No és una sensació, és una realitat que ofega la gent.»

Fragmento 1 de 3 de esta intervención.