«Sí, gràcies, president. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. És interessant fer aquesta discussió just després d'haver debatut una possible o eventual trasllat o traspàs de competències des del Govern central a una comunitat autònoma, que previsiblement serà rebutjada, fins i tot tenint en compte que va a parar al moll de l'os de la nostra societat actual, que és la immigració i lamentablement sembla ser que no tirarà endavant. Llavors avui el PNB, el Partit Nacionalista Basc, en català també, ens porta a debat una proposta legislativa per articular una nova via processal per accedir al Tribunal Constitucional amb l'objectiu de fer complir els acords de les comissions mixtes de transferències o de les juntes de seguretat. Ja ho hem dit, sembla una qüestió tècnica, una qüestió processal. Està sent un debat una mica farragós, però il·lustra, il·lustra bastant bé l'essència mateixa de l'Estat. L'arquitectura constitucional de l'Estat té unes vies de negociació i transferències competencials, comissions mixtes de transferències. Allà, teòricament s'ha de negociar allò que ja s'ha traspassat i pactar matèria per matèria i pactar tècnicament com es fan aquests traspassos. Però hi ha una cosa que, deixant de banda que es furta bastant a l'espai públic la discussió, no com aquí que són negociacions, són debats, són explicacions que es fan amb llum i taquígrafs, sinó que pensin que d'alguna manera és una mica humiliant, perquè acabes pactant un traspàs de competències. Després s'ha de fer efectiu. No te'n surts. El Govern no compleix, no traspassa. L'Estat imposa una determinada política social o d'habitatge que contravé allò que has pactat, que has pactat amb el Govern o amb la majoria i aquí no passa res. No hi ha el finançament que cal i aquí no passa res. Els pactes es van continuament no complint i aquí no passa res. I, per tant, s'articula una via, aquest recurs subsidiari, que serà útil i que serà útil i que quan passem a negociació i quan passem a ponències -si és que avui l'aprovem- podrem discutir perquè jo crec que està bastant incardinat dintre del procediment constitucional i, per tant, és bo. I per una altra banda, sostreu l'última paraula la jurisdicció ordinària que, en aquest cas, també creiem que és bo. I, per tant, deixi'l fer el posicionament, votarem favorablement a aquesta proposta.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.