«Perquè quan una plaga travessa la frontera ja no hi ha marxa enrere. El cost econòmic, ecològic, cultural el paga sempre la gent del territori. I, com he dit, en el País Valencià, amb la taronja som experts en esta injustícia. I vull deixar-ho clar: El que reclama Canàries no és un privilegi, és el sentit comú. Es tracta de reforçar els controls fronterers, d'exigir les mateixes condicions al que entra que al que produïm ací i d'assegurar que Europa no s'oblida dels seus agricultors. Ací no parlem d'illes separades, parlem d'una mateixa batalla: la defensa del camp canari i la defensa, en el meu cas, del camp valencià, que no són lluites diferents. Són la mateixa causa per la sobirania alimentària, per la dignitat de qui treballa la terra i la protecció dels nostres territoris, com recorda sempre el nostre portaveu Toni Valero, a Andalusia. Mireu, Canàries és un territori especialment sensible i la seua biodiversitat és única. La seua insularitat i la importància de la seua agricultura el fan molt més vulnerable a l'entrada d'espècies invasores, com ha recordat ací Cristina Valido. Ho hem vist en els últims anys amb el picut roig, la cotxinilla del carmí, les tèrmits de Tenerife o espècies vegetals que desplacen a la flora autòctona. I ara, amb l'amenaça de la fil·loxera, que sabem com pot ser de devastadora. El problema de fons és el mateix: els controls actuals en ports i aeroports han de ser més ambiciosos. Ha d'haver un augment de personal. Ha d'haver una millor coordinació i una política de prevenció seriosa. Massa vegades es reacciona tard, quan el mal ja és irreversible.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.