«Cal, doncs, trobar l'equilibri si volem assegurar la cohesió social i la sostenibilitat del sistema a llarg termini. La responsabilitat dels governs no consisteix només en atendre aquestes necessitats de manera sostenible, sinó també en evitar els possibles efectes que puguin representar un risc a la convivència i la cohesió. Un risc alimentat en ocasions per la desinformació i les mentides que aprofiten les ideologies radicals de diferent signe, que busquen erosionar els valors del model europeu de pau, prosperitat i llibertat. Un radicalisme que abasta des de la xenofòbia i el racisme fins a l'integrisme religiós i el terrorisme. Fenòmens davant els quals la democràcia ha de reaccionar i actuar sense complexos. A l'Estat espanyol el fenomen migratori és molt desigual i presenta realitats diferents segons cada comunitat. Un dels territoris on s'ha produït el canvi més gran i les necessitats per atendre'l s'han multiplicat, és a Catalunya. No és un fenomen nou, perquè a Catalunya sempre ha estat territori que ha acollit molta població forana i ha tingut la capacitat d'integrar-lo a la catalanitat oferint-li un futur millor. Al llarg de les darreres dècades, Catalunya ha passat dels 6 milions als 8 milions d'habitants. Actualment, més del 18 % de la població catalana té nacionalitat estrangera. El 22,4 % de la població estrangera de l'Estat espanyol és a Catalunya i els darrers anys, un 25 % de les adquisicions de nacionalitat de l'Estat s'han produït a casa nostra.»

Fragmento 3 de 12 de esta intervención.