«Respecte a tot això que els he exposat fins ara, en el cas de Catalunya, és evident que s'hi afegeix que l'impacte que el fenomen migratori també representa per a la llengua pròpia, per a la llengua catalana. I és en aquest context, i davant l'increment del caràcter polièdric del fenomen migratori que es fa necessari aprovar la gestió d'aquest fenomen a les administracions més properes, com és en el nostre cas la Generalitat de Catalunya o les entitats locals catalanes. I per situacions com aquesta, l'Estat, en la seva constitució, va dissenyar l'article 150.2. Es tracta, doncs, de facilitar a les autoritats catalanes la delegació de competències, així com els recursos legals, tècnics, econòmics i humans per a què el fenomen migratori pugui gestionar-se des de la proximitat i les necessitats territorials. No disposar-ne va en detriment del benestar de la societat que acull, però també del desenvolupament personal i professional de tots aquells que hi arriben i molt especialment, dels més vulnerables. El preàmbul del nostre Estatut comença posant de manifest que a Catalunya s'ha anat formant al llarg del temps amb les aportacions d'energia de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que han trobat en ella una terra d'acollida i reitera la vocació integradora com a societat d'acollida on el mateix Estatut reitera la vocació integradora com a societat d'acollida. El mateix Estatut atorga a la Generalitat competències en matèria de primera acollida i integració i accés a serveis socials. De fet, la vocació de la societat catalana per gestionar ella mateixa el fenomen migratori ve de lluny i a l'organització administrativa de la gestió migratòria de la Generalitat de Catalunya, l'any 1992 ja es va crear la Comissió Interdepartamental d'Immigració. I aquesta vocació ha estat constant.»

Fragmento 4 de 12 de esta intervención.