«Bé. Gràcies, presidenta. Bona tarda a totes i a tots. Primer de tot, vull donar la benvinguda als promotors i promotores de la ILP, que avui ens acompanyen en aquesta grada, i alguna amiga personal que també tenim aquí, que em fa molta il·lusió que estigui aquí per seguir aquest debat. Un debat que és important per mi i que confesso que avui, en aquesta intervenció, estic inclús nerviosa. Primer, avui debatem, com deia, aquesta ILP amb un nom tan clar com contundent: 'No es mi cultura', una ILP que ha aconseguit més de 165 000 signatures validades, més de 715 000 signatures en el punt d'inici. I això no és un detall, és l'expressió d'una ciutadania que ens està demanant a crits que avui aquí l'escoltem. Aquesta cambra entenem que hauria de ser la màxima expressió de la voluntat popular. Per tant, si la ILP que va declarar la tauromàquia patrimoni cultural el 2012 es va quedar a poc més de mig milió de signatures, just el mínim per entrar en aquest congrés i amb un 32 % de signatures menys que la d'avui, no hi hauria d'haver massa discussió en què cal deixar que es prengui en consideració avui, aquest text. Aquesta ILP, demostra ser un moviment molt més ampli, molt més transversal, amb un missatge directe: Aquesta festa ja no representa la majoria social. A més, aquesta iniciativa no imposa res a ningú, com deien els companys fa una estona. El que fa és donar o tornar el dret de decisió a les comunitats. Retorna la sobirania perquè cada territori pugui decidir lliurement si vol o no vol curses de braus. És més democràcia, és més capacitat de decidir i és més competències. I per això nosaltres, la gent d'Esquerra Republicana que defensem el dret a l'autodeterminació de Catalunya, entenem millor que ningú el valor d'aquest pas. Perquè el dret a decidir és universal i ho ha de ser des de triar el futur polític del teu país fins a decidir si a la teva ciutat o al teu poble vols un toro dessagnant-se davant el públic. Catalunya, de fet, és pionera. El 2010 el Parlament va abolir les curses de braus i, tot i que després el Tribunal Constitucional va anul·lar aquesta decisió, la realitat és que la societat ja havia canviat. Les places es van convertir en mercats, en museus, en equipaments diversos, en espais de vida, de comunitat, de respecte, espais de vida on abans hi havia hagut crits i aplaudiments a la mort.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.