«I si parlem de cultura, parlem de cultura i no podem disfressar la violència i el maltractament animal de cultura. La cultura és la llengua, és la música, és les festes populars, és la creativitat, és la memòria compartida. La cultura és tot menys veure com un animal es dessagna, atrapat dins una plaça d'on no pot escapar i sense cap possibilitat de defensar-se. No pot ser cultura veure com un ésser viu cau esgotat i ensangonat davant d'aplaudiments. La cultura evoluciona, igual que les nostres ciutats. Allò que un dia eren fortificacions de pedra, avui són espais oberts i sostenibles. El mateix passa amb les tradicions. Les que no respecten la vida no sobreviuen, perquè no resisteixen el pas del temps ni la consciència col·lectiva. Per això, aquesta ILP avui és important, perquè és democràcia en estat pur i perquè obre la porta a una cultura sense crueltat. El Congrés pot mirar enrere i perpetuar els privilegis d'una minoria o pot mirar endavant i escoltar la majoria social que vol avançar. El Congrés avui pot mirar enrere o pot equiparar-se amb els països del seu entorn d'Europa, on ja fa temps que no es permeten espectacles ni es subvencionen festes amb crueltat animal amb diners públics. Espanya és pràcticament una excepció en això. A la majoria dels països del nostre entorn, els espectacles amb animals que impliquen patiment, com deia, estan prohibits o han quedat relegats al passat. França, com deien abans, és l'única que manté la tauromàquia en alguns territoris, és cert, però ni de lluny amb el suport institucional i financer que aquí encara es defensa. Portugal, tot i permetre'n algunes modalitats, ha introduït restriccions clares i si mirem al nord, a l'est o a l'oest, la resposta és unànime: no hi ha lloc per a la crueltat disfressada de tradició. La cultura europea d'avui és drets, és respecte i és benestar animal. Nosaltres, i jo en particular, ho tenim molt clar. La tauromàquia no és cultura. És crueltat. És maltractament animal i és inacceptable.»

Fragmento 2 de 4 de esta intervención.