«Jo, permeti'm acabar perquè veig que se'ns està fent el temps curt, en què Catalunya ja té les eines, entenem nosaltres, i el criteri per regular aquesta matèria i el que cal sempre és més confiança i respecte a l'autogovern, no noves lleis estatals que recentralitzin allò que està legislat des de la proximitat. Altra cosa és si es regulen altres coses que no estan regulades i que corresponguin exclusivament a l'Estat, que aquí, doncs, òbviament s'ha de treballar aquí. I acabo. I això segurament no va per vostès ni per tots els partits nacionalistes d'aquesta cambra, però em veig obligada a dir que cada vegada que el Congrés aprova una llei que envaeix les competències de Catalunya no és només una qüestió jurídica, òbviament. És una qüestió de respecte institucional i de dignitat política, al nostre entendre. I Catalunya mai pot ser vista com una delegació administrativa. Catalunya és una nació amb les seves institucions pròpies, amb un Parlament que legisla, amb un govern que actua i amb una ciutadania que vol decidir el seu futur. Per això, Junts per Catalunya se'ns han plantejat tants dubtes a l'hora de donar suport o no l'admissió a tràmit d'aquesta proposició de llei. No perquè no vulguem evitar el frau -que ho volem- ni perquè no ens preocupa profundament les dificultats per accedir a l'habitatge -que ens preocupen- sinó perquè no acceptarem mai que es faci a costa del nostre autogovern ni del respecte a les nostres competències.»

Fragmento 5 de 10 de esta intervención.