«Aquesta no-regulació no beneficia a ningú més que les mateixes plataformes i gegants digitals. Aquestes empreses guanyen dinerals ingents amb les comissions de cada anunci i cada reserva, però no fan res per garantir que allò que ofereixen sigui legal i inclús que sigui real. No comproven les llicències ni els números de registre, ni exigeixen cap documentació. I no ho fan simplement perquè no els interessa, perquè ells l'únic objectiu que tenen és créixer, cobrar i ser més i més rics amb aquestes comissions de cada transacció. El resultat és un mercat paral·lel fora de qualsevol control. Segons dades de diverses administracions i com diu la pròpia proposició de llei, entre un 40 i un 90 % dels anuncis de pisos turístics que es publiquen a les principals ciutats de l'Estat espanyol son il·legals. Jo quan ho vaig llegir vaig quedar de pasta de moniato: entre un 40 i un 90 %! Dades que converteixen aquestes pràctiques en autèntiques bombes de rellotgeria. Aquesta proposició de llei fixa condicions clares: Les plataformes només podran publicar un pis si comproven que té llicència, si el número de registre és visible i si les dades de l'anunci coincideixen amb el titular real, a més de posar de manifest quants pisos té aquest titular. Si no hi ha verificació, aquell pis no pot sortir anunciat i encara menys es pot contractar una estada, i punt. I si s'incompleix, hi ha un règim sancionador amb multes que poden arribar a un milió d'euros i que, per tant, castiguen els casos més greus. Aquesta regulació nosaltres entenem que no substitueix competències de comunitats ni ajuntaments. El que fa és posar ordre en un terreny on només l'Estat pot actuar, que és la publicitat i la contractació digitals. Només l'Estat té competència exclusiva per regular la publicitat, el mercat, el comerç electrònic i la protecció dels consumidors.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.