«No oblidem que ja hi ha un marc europeu que obliga a recollir i intercanviar dades sobre els allotjaments de curta durada. I Espanya ha creat aquest registre únic i una finestreta digital per aquests arrendaments. Però tot això seria paper mullat si les plataformes poguessin continuar o poden continuar anunciant els pisos sense fer cap comprovació de les llicències. I entenem que aquesta llei és o pot ser el complement necessari per garantir que això que diu la norma es compleixi a la pràctica. Hem fet un repàs i a altres països europeus ja s'ha actuat en aquest sentit. Per exemple, a Grècia una nova llei introdueix una moratòria d'un any per a noves llicències en barris saturats d'Atenes, exigeix condicions mínimes d'habitabilitat i imposa multes de fins a 20 000 euros. Els primers resultats d'aquesta llei mostren més oferta de lloguer residencial i preus més estables. A Budapest, els veïns del districte històric van aprovar en referèndum prohibir els lloguers turístics a partir del 2026. És la primera capital europea que adopta una mesura així per decisió ciutadana, un exemple de democràcia local en acció. Londres aplica des del 2017 un límit de 90 nits anuals per pis turístic i obliga les plataformes com Airbnb a bloquejar automàticament els anuncis que els superin. Amb això es van reduir més d'un 30 % els pisos il·legals en el primer any. Per tant, es demostra que sí que es poden fer coses.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.