«I com ho fem? De tres maneres molt clares: fiscalitat justa, regulació valenta i més parc públic. En primer lloc, la fiscalitat. Ja n'hi ha prou de privilegis a qui acumula pisos. S'han de posar impostos a partir del tercer immoble. Qui en tingui tres o més, que pagui i que pagui molt. Acabar amb els beneficis fiscals dels fons d'inversió que especulen en la borsa amb el sostre de la gent i donar poder als ajuntaments per poder recarregar l'IBI dels grans tenidors i dels pisos turístics que expulsen a la gent dels seus barris. La fiscalitat ha de servir per redistribuir i per frenar l'especulació, no per premiar-la. En segon lloc, regulació. El gran problema que ens trobem, que se'ns escapa de la regulació actual són els lloguers de temporada i habitacions i per això cal estendre els topalls dels preus, també a aquests contractes curts i els lloguers d'habitacions. Prou trampes. Nosaltres proposem una mesura molt clara també, a part d'això, prohibir la compra a qui no resideixi a l'Estat. Si no vius al territori no pots especular amb el nostre sostre. I tercer, més parc públic. És evident que sense parc públic no hi ha solució. Per això afegim transferir immediatament a les comunitats i als ajuntaments tots els actius de la Sareb i els SEPES. Aquests pisos no poden ser moneda del joc immobiliari, han de ser llars per a la gent. Cal també, evidentment, finançament suficient per ampliar el parc públic amb prioritat pública en la compra i en la nova construcció, també amb un pla de rehabilitació. Objectiu: 5 % del parc protegit al 2026 i 9 % al 2027, en la línia de la mitjana europea. Només així podrem intervenir de debò el mercat de lloguer. Aquest és el camí, doncs. Fiscalitat per a penalitzar l'especulació, regulació per a evitar els buits legals i parc públic per a garantir alternatives reals. El mercat immobiliari deixa a la seva sort... -amb el consentiment del PSOE, malgrat tots els anuncis fets- és una màquina d'expulsar veïns d'encarir la vida i de concentrar riquesa en unes poques mans. I això no és un accident, és el resultat de dècades de polítiques que han posat l'habitatge al servei i el benefici dels rics i no de la gent. Nosaltres diem prou i proposem un canvi de paradigma. Nosaltres diem que l'habitatge ha de deixar de ser mercaderia i ha de ser un dret. Si et vols fer ric, compres loteria o or. I aquells que ens acusaran de voler intervenir el mercat els diem: Sí, exactament, el que volem és intervenir al mercat, perquè no hi ha res més intervencionista que deixar que siguin els fons voltors i els especuladors els que decideixin qui pot viure i qui no en un barri. El mercat ja està intervingut i està intervingut a favor dels rics. El que nosaltres proposem és intervenir-lo a favor de la gent, de la mateixa manera que fem amb la salut o amb l'educació pública dels nostres fills. I d'això va aquesta PNL, de fer que l'habitatge deixi de ser el problema número u de la ciutadania, de tenir un sostre digne i que deixi de ser un luxe i torni a ser un dret, o sigui un dret, si ho ha estat alguna vegada. De posar sobre la taula solucions reals per acabar amb aquesta emergència, com deia, per nosaltres, la més important dels nostres temps. Qui especuli amb l'habitatge ho ha de tenir molt difícil i li ha de sortir molt i molt car. I cada euro que aconseguim treure d'aquesta especulació ha de tornar a la gent en forma d'habitatge públic i assequible.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.