«Presidenta, senyories. Senyor ministre, sobre l'acord entre la Unió Europea i Gibraltar, permetin-me que li digui, des de l'experiència que tots tenim, tots els grups i tots els moments històrics, no abusem d'aquest adjectiu. Li ho dic perquè a vegades aquest diputat ho ha fet també, parlar d'un moment històric. No abusem, perquè encara hem de veure quin recorregut té això. Li ho dic cordialment, senyor ministre. I com s'ha dit, hem d'acabar d'entendre finalment com queda tot això. Per tant, fent autocrítica, moltes vegades hem dit que les coses són històriques i no ho acaben de ser, i no tenim la perspectiva encara. En primer lloc, celebrem que s'hagi assolit un acord a partir de la negociació i malgrat les interferències de la dreta espanyola que, com s'ha vist avui en aquest hemicicle, té justament una percepció molt particular del concepte de sobirania. Ha estat molt oportú el diputat senyor Santos, que ha centrat la qüestió, amb coneixement. No cal que li digui que els catalans en general i els sobiranistes en particular, el tema de la pau d'Utrecht, sí, el coneixem bastant bé, no? Sabem que això va ser una passarel·la pel que més tard va ser la fi de les constitucions catalanes i, inevitablement, després va arribar el Decret de Nova Planta. Per tant, la Pau d'Utrecht és un tractat internacional que va tenir rebots importants no sols en la configuració, com ha dit el senyor Santos, del que seria l'Estat en la seva forma, sinó en la pèrdua d'unes llibertats d'aquests ciutadans que encara formem part d'aquest Estat.»

Fragmento 1 de 18 de esta intervención.