«Europa és encara una gran excepció. Bona part del nostre desconcert, senyories, prové del fet que som una illa d'excepció en un món de canvi i en un món de duresa, realitat que vivim davant d'actors com Rússia, Xina i els Estats Units, com he dit. I de tot això se'n deriva, senyories, una pregunta important i central per al futur de nosaltres, ciutadans de l'Estat espanyol, però també europeus. Senyor ministre, li faig la pregunta si la vol respondre. És una pregunta difícil, eh? Com podem tenir els europeus la força d'una gran potència econòmica i comercial i alhora ser fidels a les regles de l'Estat de dret, als drets humans i la democràcia? Com podem compassar les dues coses? Pensi que aquest és el gran dilema. Ja sé que no ho resoldrem avui en aquest hemicicle. No siguem ingenus. Les polítiques que es necessiten són europees, però la nostra política és estatal. Aquest gap no el podem salvar. Constantment, aspirem a fer coses com a europeus, però la realitat és que la política estatal, el que vostès, partits d'estat, en diuen 'nacional', ens té encotillats. Per exemple, quan parlem d'una defensa europea que sigui autònoma trobem aquest problema. Ho tornarem a dir perquè ho hem dit altres vegades: En defensa, en seguretat, les indústries estatals -les que ho repeteixo, vostès diuen 'nacionales'- porten al malbaratament massiu i ens fan ineficients. I per tant, com Esquerra defensa sempre, l'Europa de la seguretat, només té sentit si mancomunem els esforços. Si transcendim el marc estatal -li ho diu un independentista- no anirem cap a Europa, si ens mantenim en aquesta micropolítica de les microempreses de la micromirada. És així, senyor ministre, vostè ho sap. Ho pot reconèixer o no, però és així.»

Fragmento 7 de 18 de esta intervención.