«Bona tarda. Per no repetir el mateix discurs que vaig fer fa poques setmanes davant la proposició del Govern de baixar a 37 i mitja, doncs igual que llavors, per ser coherent, votarem que sí, aquesta proposició de llei que ens presenta el BNG. I recordem, segurament serà tombada per la dreta catalana i la dreta espanyola, com passa sovint cada vegada que toca algun tema que afecti els treballadors assalariats i també als autònoms i petites i mitjana empresa, com demostraré en aquesta intervenció. Aquí el que es demana és que es tramiti. I si hi ha tramitació hi ha compareixences i podrà comparèixer la petita i mitjana empresa, podrà comparèixer els autònoms, podran comparèixer els assalariats, les seves organitzacions, etcètera, etcètera. Però el que no pot ser és que, 100 anys després, més de 100 anys després de la vaga de la Canadenca, estiguem encara amb les 8 hores. El que no pot ser és que la llei encara marqui 40 hores, quan aquí, des del 1983, ja estava marcat. El que no pot ser és que 1 de cada 4 treballadors admet fer-ne més de 40 moltes de les hores. Per cert, que diuen que són extres i haurien de ser voluntàries, no ho són. Siguin honestos, siguin sincers, no facin trampa. 1 de cada 3 treballadors plega més tard de les set de la tarda. No pot ser. No pot ser. 8 de cada 10 reben missatges fora de l'horari. No pot ser. L'atur juvenil en aquest país és altíssim. I per últim, a banda l'atur juvenil, les cures invisibles recauen sempre sobre les dones. És a dir, reduir la jornada també és un tema d'igualtat.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.