«Estem d'acord, però, i així ho vam fer amb esmenes que vam presentar en el decret de les 37 hores i mitja, que és veritat que no tot el panorama econòmic és igual, i estem d'acord, ho repeteixo perquè alguns no ho han entès que hi pot haver ajudes específiques que hi pot haver bonificacions, hi pot haver un retard del calendari en microempreses o en autònoms. No és el mateix una multinacional que una botiga que té dos o tres treballadors, però no és el mateix, ni per un costat, ni per l'altre. És important també el registre horari, com molt bé han dit també gent que m'han antecedit. En aquests moments, això no diuen res, aquí no. Però el registre horari és realment el més important que faria falta, perquè de res serveix baixar a 37 hores i mitja, o baixar a 35 hores, si no hi ha un registre horari que funcioni. I suposo que cap empresari d'aquells que s'omplen la boca i el pit estarà en contra que hi hagi un control estricte de la jornada de treball. Suposo que no s'oposaran a això. No suposaran a que hi hagi, repeteixo, un compliment estricte de que allò que es treballa és allò que es paga. Etcètera, etcètera. Tampoc diuen res alguns dels beneficis rècords empresarials, mentre que els sous reals van a la baixa. Penso que transformar o redistribuir una part d'aquests beneficis empresarials en forma de temps estaria bastant bé.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.