«Gràcies, president. Bona tarda de nou, senyories. El Grup Popular ens presenta un enorme que ens diu que pretén garantir la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en el mercat de treball i en les relacions laborals, garantint el dret a la conciliació entre la vida personal i familiar. Ho fa agrupant i ampliant diferents permisos, permetent als centres de treball adaptar les formes de treball flexible o demanant adoptar mesures de sensibilització i de sensibilització i formació, fins i tot proposant incorporar un responsable de conciliació en empreses de més de 50 treballadors. Demanen també incentivar la contractació de treballadors en mesures de conciliació, així com establir mesures específiques per a famílies d'entorns rurals, famílies monoparentals, famílies nombroses, famílies d'acollida o famílies amb persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat. Sol·liciten, com no, un pla nacional i un portal de conciliació i corresponsabilitat. També dotar-se d'un sistema d'assessorament en la matèria per a pimes i autònoms. La gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys o millores i deduccions i avantatges fiscals per a diferents situacions familiars. En fi, un totum revolutum que en principi podria semblar prou atractiu. Però quan es tracta del Grup Popular sempre hi ha un però. I el però, com demostraré, és competencial, malgrat que en el seu discurs hagin emfatitzat el respecte a les competències autonòmiques.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.