«Dicho esto, una PNL no cambia la ley, recomienda. Y la clave del texto es: El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a un estudio relativo a la aplicación del baremo de la valoración de la discapacidad a las personas con cardiopatía congénita del adulto. Home, després de set anys, el Govern insta a sí mateix a fer un estudi. Nou reglament, nous recursos. Un estudi. Nosaltres votarem que sí, evidentment, perquè és millor estudiar que no fer res, però demanem terminis i fets. De què parlem? Parlem de persones que neixen amb una afectació al cor que sovint al llarg de la seua vida necessiten intervencions, cateterismes o marcapassos. És una malaltia important. És una malaltia dinàmica. El barem actual, estem d'acord amb vostès. Moltes vegades no reflecteix bé aquesta realitat i infravalora la discapacitat. Això implica menys suport i més obstacles a la feina i a la vida quotidiana. Aquí coincidim. Cal ajustar els barems. Ara bé, jo li demanaria i crec que es pot fer. Crec que es recollirà el guant per coherència i responsabilitat, votarem que sí, com deia, que aquest estudi es faci en tres mesos. Tenim els ministeris, tots els ministeris que poden estar fent aquest estudi. Que detectin allà on fallen aquests barems. Una proposta a partir d'aquest estudi de canvi en sis mesos amb criteris mèdics i socials, d'acord amb les comunitats autònomes, de qui depèn competencialment, i aplicació amb recursos i informes anuals públics de seguiment. Són tres coses que crec que es poden, i connectar-ho amb una falta recurrent de polítiques familiars.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.