«Dit això, una altra de les coses que vostè comentava al Pla Estatal d'Habitatge, el tema de bonificar o donar ajudes per al lloguer amb opció compra d'habitatge protegit. Primer vostè comença dient: Hi ha un consens molt general de que l'habitatge protegit ha de ser a perpetuïtat i, per tant, ha de ser, bé, de perpetuïtat, de lloguer assequible i tal. I després el Pla Estatal d'Habitatge preveu diners perquè la gent es compri l'habitatge protegit. És una mica incongruent, encara que sigui amb preu protegit sempre, però, al final, estem tirant de compravenda. Tercera qüestió, el que també comentava i va comentar també el Salvador Illa la setmana passada al debat de política general a Catalunya que vostès han arribat a un acord per fer la gestió dels pisos Sareb-SEPES catalans. Això ens ho va explicar la directora del SEPES fa uns mesos aquí en comissió, que li vam preguntar, la companya Madrenas i jo li vam preguntar el mateix: Com funcionaria això? Doncs jo crec que nosaltres creiem que han decidit que funcioni de la pitjor manera possible. És a dir, vostès ens traspassen la gestió d'aquests immobles, d'aquests sòls, pagant un cànon, és a dir, doble rescate. Els pisos que ja va pagar la ciutadania amb un rescat bancari -apostoflant, me sortia- ara vostès els tornen amb una gestió, que serà autonòmica, però que els haurem de pagar un cànon. I tot això per què? Perquè estem pagant nosaltres la política d'habitatge social d'Ayuso? Perquè no ho gestiona? Perquè a Madrid l'assequible no és a perpetuïtat, el públic no és a perpetuïtat? Ho hem de pagar els catalans també, que la senyora Ayuso ho faci malament? Home, jo crec que hi ha altres maneres de fer-ho, que és premiar aquells que ho fem bé, no? És la manera que nosaltres creiem que s'hauria de fer.»

Fragmento 4 de 13 de esta intervención.