«Bé, doncs molt bon dia. Moltes gràcies. Benvolguda ministra. Senyories, tots sabem que un habitatge és molt més que un espai físic, és un punt de partida d'una vida digna. El lloc on les oportunitats prenen forma i el futur es construeix. Tots els que som aquí, vostè, nosaltres, sabem que sense un lloc on viure no hi ha esperança, ni llibertat, ni projecte vital. Avui el Govern espanyol ens presenta el nou Pla Estatal d'Habitatge, el 2026-2030. Afirma que vol situar l'habitatge com el cinquè pilar de l'estat del benestar. Des de Junts per Catalunya, coincidim que és imprescindible i peremptori que sigui així. De fet, fa temps que ho reclamem. M'han sentit més d'una vegada i dues defensar-ho des d'aquest mateix faristol. Per Junts aquest enunciat, aquesta filosofia és encertada, però el repte, senyora ministra, no és fer grans anuncis, sinó complir-los. El problema del Govern espanyol és que, de titulars, n'anem servits, però de resultats, en veiem pocs. La gent no vol més promeses, vol fets. Tot això no pot tornar a quedar, com passa sovint, en paper mullat, com també va passar amb la seva -seva- llei de l'habitatge, que havia de ser una gran solució i, en canvi, no només no ha resolt res, sinó que ha agreujat el problema. Avui l'habitatge és més car, avui l'habitatge és menys accessible. El Govern espanyol té el dubtós mèrit d'haver convertit l'habitatge en la principal preocupació de la ciutadania. Des de Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb aquella llei. Vam votar-hi en contra, perquè ja advertíem que no atacava les causes reals del problema i el temps, malauradament, ens està donant la raó. I la ciutadania ja no creu en les paraules. Creu en els fets i, quan els fets no arriben, el descrèdit s'instal·la i creixen els discursos del malestar i de la simplificació. Els governs que no compleixen no només fallen la gent, també debiliten la democràcia, alimentant els populismes que qüestionen tot el sistema i divideixen la societat.»

Fragmento 1 de 12 de esta intervención.