«Però també mesures de foment a l'arrendament que donen seguretat a l'arrendador i més oportunitats d'accedir a un habitatge als joves o persones amb discapacitat o famílies, dones monoparentals, famílies monoparentals, amb fills a càrrec menors o gent gran. L'assegurança d'impagament de rendes doncs donarà confiança a les dues bandes, tant a les persones llogateres que a vegades es troben barreres d'accés per manca d'aval o d'ingressos suficients, i a la propietat, que saben que si hi ha un impagament, el cobrament està garantit. Entenem que és una eina que pot generar confiança i seguretat i a més, en aquest cas sí, respecta les competències autonòmiques. Per altra banda, també ens sona bé la música quan han proposat que la gestió de la majoria dels ajuts recaigui en els governs autonòmics, intentant almenys iniciar una línia de procurar que no es vulneri l'autogovern. Ja li he dit que hi ha casos que no estan ben resolts. A més, es contempla la possibilitat d'adaptació d'algunes d'aquestes mesures a la realitat de cada territori. Bé. Junts creiem que era imperatiu. Una bona política no és només la que té bones intencions, sinó la que s'aplica amb respecte institucional, reconeixement de les peculiaritats de cada territori i eficiència. Hi veiem voluntat de dirigir-se a mesures més pràctiques, més voluntat de consensuar -vull agrair-li la seva disponibilitat i la del secretari d'Habitatge, el senyor Lucas- i més respecte a les nostres competències.»

Fragmento 5 de 12 de esta intervención.