«Deixi'm concretar alguns aspectes mal resolts. Continuem trobant, ho he dit, manca de respecte absolut a les competències de la Generalitat. Catalunya té competències plenes en matèria d'habitatge i això s'ha de respectar, sempre. El pla estatal hauria de limitar-se a fomentar l'accés i la promoció d'habitatge, que és on l'Estat pot col·laborar amb la Generalitat. En canvi, l'Estat pretén condicionar la gestió autonòmica. Prescriu, per exemple, la transmissió de dades a la fase estatal, FICA, i la supervisió central, la qual cosa, a banda de crear més burocràcia supèrflua, la veritat, i dificultats operatives vulnera l'autonomia de Catalunya. El que ens cal no és una estructura estatal que dupliqui, sinó una coordinació lleial, més autonomia i més recursos directes. Segon, no es redueix la burocràcia ni s'adapta plenament a la singularitat de cada territori. Necessitem normes clares, senzilles, flexibles, que permetin adaptar-se a la realitat de cada territori i que generin seguretat jurídica. Li posaré un exemple. Recordarà que Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb la conceptualització del Bo Lloguer Jove. Recordarà que li recriminàvem que a Catalunya era inaplicable, ja que el límit màxim establert pel lloguer, per tal que operés l'ajut, era massa baix. A Catalunya els lloguers eren molt més alts. Això ho han intentat corregir, és cert, establint límits màxims diferenciats, segons el tipus de municipi. Bé, però en canvi la quantia màxima de l'ajut segueix essent una quantitat fixa, 300 euros o 200 en habitacions. Sí que han posat el límit màxim del 60 % si es tracta, en els dos casos, no? Però aquesta no és una solució equitativa ni justa, com nosaltres sempre veníem defensant. No és justa per als veïns dels municipis on els preus són més alts. Un veí de Barcelona que paga un lloguer superior a 1000 euros i, suposant que la Generalitat faci la seva feina i decideix augmentar aquest límit -acabo només amb aquest exemple- podrà rebre com a màxim 300 euros, és a dir, un 30 % com a màxim del lloguer que s'estigui pagant. En canvi, allà on els preus del lloguer són molt menors, aquests mateixos 300 euros poden superar o arribar, que és el màxim, al 60 % del lloguer. Senyora ministra, que no és tan difícil entendre que no és equitatiu posar quanties fixes, sinó que el que és just és proposar percentatges sobre un preu. No és tan complicat. I així un jove català podrà percebre el mateix percentatge d'ajut al lloguer que el que pugui percebre un jove castellà-lleonès.»

Fragmento 6 de 12 de esta intervención.