«En altres no coincidiríem tant com, per exemple, amb el fet d'una moratòria general de l'eòlica marina, perquè també cada cas requereix dels seus estudis, òbviament que sí, però pensem que l'eòlica marina també és una oportunitat de país, que cal veure que hi hagi una bona compatibilitat. Però sobretot el que ens interpel·la és el punt primer, revisar la política pesquera comuna. La pesca a Catalunya està morint. I des de Junts per Catalunya diem: Ja n'hi ha prou. Cal una reforma de la política pesquera comuna de dalt a baix. Per Galícia, sí, i per Catalunya. No es pot treballar amb una planificació amb dies limitats de pesca i quotes limitades de pesca d'un any per un altre, que el mes d'octubre diuen que et donen quatre molles més per aguantar com puguis fins a final d'any, per pescar uns dies més o tenir una mica més de gamba. No es pot treballar així. El sector de la pesca a Catalunya està morint i no estem disposats a continuar amb aquesta dinàmica. Cal una reforma en profunditat. I el problema, sap quin? Que aquest govern encara no s'ha enterat d'això i que estem tips i no pensem tolerar més que el ministre torni de les negociacions d'Europa explicant que la negociació està bé, perquè podria ser pitjor. Ja és ara la negociació pitjor, la pitjor de les possibles, la d'un sector que es mor, que no té continuïtat, que no té relleu, que està desanimat, que no pot planificar el futur, que ha de treballar dia a dia. No es pot treballar amb una planificació de limitació de dies o de quotes d'un any. Ha d'haver una planificació de dos o tres anys. No pot ser que els caladors s'hagin recuperat i et donin les hores i les quotes i els dies per treballar d'acord amb el que has pescat els anys anteriors, quan resulta que els estudis científics, com vostè diu aquí, demostren que els caladors, en el cas de la Mediterrània, s'han recuperat. No pot ser. No pot ser que aquests instruments de gestió i de regulació europeus i internacionals siguin tan lents. Que la tonyina, que és una espècie protegida, però que és un depredador, d'un any per l'altre augmenta exponencialment la quantitat de tonyina que hi ha a la mar que es menja tota la sardina. I resulta que: 'Ah, sí, sí, és veritat. Doncs farem un estudi i l'any que ve ho discutirem a l'organisme internacional que toca'. No pot ser. Així no es pot treballar. Cal una reforma en profunditat.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.