«Com deia, nosaltres els hem escoltat i ells reclamen diverses coses diferents, que són: primer, que la dieta sense gluten sigui reconeguda com a tractament i estigui garantida dins del Sistema Nacional de Salut, amb equitat com qualsevol altre tractament crònic. Si la insulina i els inhaladors estan coberts, la dieta sense gluten hauria també d'estar coberta. Els celíacs són els únics malalts, com deia, que han de pagar la Seguretat Social i a part el seu tractament, pagant dues vegades per la seva salut. Segon, formació obligatòria als professionals sanitaris i campanyes de sensibilització. Perquè avui el temps mitjà de diagnòstic d'una persona celíaca són set anys. I, com també s'ha dit en aquesta tribuna, més del 75 % dels casos estan infradiagnosticats. Set anys és una eternitat per a una persona que no sap el que té, que es troba malament, que va a un metge darrere un altre i que els seus símptomes li condicionen la vida. Tercer, cal garantir menús sense gluten segurs en escoles, residències i centres públics. Perquè menjar és un dret bàsic i, com dèiem, ells no poden triar.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.