«Més enllà de tot això, aquesta proposició, i per això es va presentar en aquell moment, té un impacte en el gènere molt, molt alt. I per què els ho dic? Doncs perquè totes les dades expliquen que, especialment en l'àmbit municipal, hem aconseguit arribar a punts de paritat importants, gràcies a les lleis que s'han fet per a la participació de les dones en política. Perquè, recordant l'apriorisme basat en dades que som més del 50 % de la població, seria raonable que ocupessin el 50, o més del 50 %, dels llocs de representació en els nostres municipis. I això més o menys s'ha aconseguit. Però ¿dónde está el truco? El truco està en la repetició de legislatures. Amb uns estudis que s'han anat fent durant el temps, es veu que la taxa de repetició de les regidores és inferior a la taxa de repetició dels regidors. És a dir, si busquem quantes regidores ?això són dades del 2009, per tant, espero que hagin millorat-, però en aquell moment les regidores entraven durant un any o dos mandats, durant una legislatura o dues legislatures, i se n'anaven a casa, i els regidors seguien agafats al seu escó durant tres o quatre, fins i tot alguns arriben a nou legislatures. Que déu-n'hi-do també la paciència dels votants per tenir algú nou legislatures amb un escó. En qualsevol cas, això, el que d'alguna manera expressa és que, a més de la quantitat, hem de mirar la qualitat, perquè el que deia era que les situacions en què es trobaven les regidores del nostre país eren insuportables. I això és una de les coses que des del feminisme hem intentat pal·liar a través de legislació, també a través de reflexió des d'aquest faristol, de com és impossible, no conciliar la vida personal i laboral, que vostès ja saben que jo crec que això és una fal·làcia, sinó compatibilitzar el fet que ets una persona que tens diferents espais i diferents àmbits a la teva vida.»

Fragmento 3 de 10 de esta intervención.