«El repte del món rural no és només poder-se connectar a Internet, que també, efectivament, és poder viure-hi amb dignitat, amb dignitat, amb serveis públics, amb feina estable, amb garantia que els ajuntaments tinguin recursos suficients per atendre la seva gent. I aquesta realitat no la resoldrà una proposició simbòlica del Partit Socialista, perquè, ho sento, és simbòlica. Aquesta realitat el que exigeix és un canvi de finançament local. Un canvi, sens dubte, que garanteixi l'autonomia financera dels ajuntaments, que és l'administració més propera a la ciutadania, també als pobles petits. El que cal és una reforma de dalt a baix de la llei d'estabilitat pressupostària, senyories del PSOE. Cal reconèixer que els petits municipis fan uns esforços ingents per mantenir viu el país amb uns recursos, sí, miserables. A Catalunya fa anys que treballem amb una mirada de país pròpia, amb l'Estatut del món rural. Aquesta eina crea un fons específic justament per al món rural, lligat a uns pressupostos amb més recursos per als municipis petits, amb incentius fiscals per traslladar-s'hi o amb més incentius per rehabilitar, per exemple, habitatges. En definitiva, l'Estatut del món rural el que vol ser és una eina que inclogui la perspectiva rural en les polítiques públiques generals, és a dir, que cada normativa o govern actuï tenint en compte l'impacte rural del món rural, simplificant els tràmits administratius, que és importantíssim, o la digitalització. I, mentrestant, vostès en aquesta PNL segueixen parlant del 'reto demográfico' i aquí ens quedem encallats.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.