«Vaig a tota velocitat perquè hi ha moltes coses per explicar i em sembla que totes elles són rellevants. Per tant, ens situem en aquell moment. Gran part de les administracions territorials, aquelles que els diuen comunitats autònomes, i alguns ajuntaments van fer la feina i van estabilitzar part del seu personal. Recordo la Generalitat de Catalunya, en concret, amb una gran quantitat per damunt percentualment del que havien fet la resta d'administracions. Però aquest és el primer problema. Algú em podria donar dades concretes de cadascuna de les administracions i de cadascun dels ajuntaments? Quina temporalitat tenen? Quin tipus de treballadors són? Si són dones o són homes? Jo sostinc que són dones. De quines edats són? Jo sostinc que estan entorn dels 55-58. I, per tant, que aquests contractes d'alguna manera desapareguin ens porta a un problema social de primer ordre de primera magnitud. No ens ho ha donat ningú. Per tant, primera cosa que s'ha de tenir: dades certes. Segon element que vull posar damunt de la taula. El posicionament de l'advocat general de l'Estat la veritat és que a mi m'ha deixat una mica perplexa, entre moltes altres coses, perquè voldria que algun dia algun diputat del PSOE pugés aquí i digués: 'Señora Vallugera, tenía usted razón. Los concursos debían ser restringidos y no nos dio la gana, y nos llevó por mil vericuetos'. Però insistíem des del primer moment que els concursos havien de ser restringits. Si ho haguessin sigut, otro gallo nos cantara amb el posicionament de l'advocat general de l'Estat, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.