«Acabo amb unes mostres de l'ús de la Fiscalia per a la batalla política i fins i tot per a la guerra bruta, amb una evident intencionalitat de rebaixar, amansir o directament anul·lar l'adversari polític. Unes mostres que, per cert, amb nosaltres han resultat un fracàs absolut. Primera mostra: el paper de la Fiscalia en la demencial instrucció del jutge Aguirre sobre la causa de la suposada trama russa del procés, on hem vist com la Fiscalia ha acompanyat i protegit fins al final un jutge clarament prevaricador com el jutge Aguirre. Segona mostra: la utilització de delinqüents confessos de les clavegueres de l'Estat com a falsos confidents i testimonis per sostenir acusacions contra el cap de l'oficina i l'advocat del president Puigdemont, amb una finalitat clarament persecutòria que busca uns resultats polítics. Una pràctica, per cert, en què la fiscalia sembla estar abonada. Tercera: el paper de la Fiscalia en l'acusació contra la Sindicatura Electoral. Primer, van muntar una causa falsa. Segon, va operar la Fiscalia per anul·lar un judici que ens absolia, i ara la Fiscalia prevarica a obstruir l'aplicació de la Llei d'amnistia. I quarta mostra d'aquesta utilització instrumental de la Fiscalia per part del Govern: doncs, l'hem vista en la persecució de l'exili polític, ho hem vist aquesta setmana passada amb l'escrit de la Fiscalia del Tribunal Constitucional contra l'aplicació de les mesures cautelars que preveu la Llei d'amnistia al president Puigdemont. Escudant-se en legalismes formalistes, com si fos un jutjat del Contenciós, ignorant el paper de garantia dels drets del Ministeri Públic que ha de tenir especialment davant un òrgan com el Tribunal Constitucional i servint els interessos partidistes d'aquells de qui depèn. Davant d'això, la pregunta és òbvia: ¿de quién depende la Fiscalía?»

Fragmento 5 de 9 de esta intervención.