«Gràcies, presidenta. Diputats i diputades, bona tarda. Aquesta és la meva primera intervenció aquesta tarda i, per tant, voldria començar recordant, perquè no sé si ho podré tornar a fer, les víctimes de la dana, ara que fa just un any que es va produir aquella terrible desgràcia. Són els germans del País Valencià i les germanes. I voldria saber..., voldria que sabessin que estem amb ells i que no hem oblidat res del que va passar. Un cop dit això, permetin-me fer un comentari. I és que els anteriors oradors i oradores han fixat molt bé jo crec el tema d'aquesta proposició de llei. I, per tant, per la cinquena o sisena oradora que soc jo, se'm fa difícil intervenir sense reiterar arguments, la qual cosa em fa fer un exercici d'imaginació per veure com ho explico, perquè la gent que ens està veient, que ens està seguint o que ens està escoltant puguin pensar que hi ha alguna aportació de més. Mirin, més enllà de si vostès han recorregut al Tribunal Constitucional, com han fet amb altres elements de la Llei 1/2025, d'eficiència del sistema judicial de l'Administració de Justícia; més enllà que aquesta modificació de la manera de tria de la persona titular de la Unitat de Protecció de Dades del Ministeri Fiscal sigui una o sigui l›altra -que en això jo crec que fins i tot ens podríem arribar a posar d'acord-, el que vostès presenten avui no té entitat per ser una proposició de llei. Tenint en compte tot el que estem tramitant, vinculats a l'Administració de Justícia i al model de Justícia d'aquest Estat, el més fàcil seria que ho haguessin convertit en una esmena de modificació o a la Llei de la carrera judicial o a la Llei que inclou també, per cert, l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, o bé a alguna de les altres lleis que per congruència podrien ser-hi. Però no ho fan així. A una setmana de l'obertura del judici oral al fiscal general de l'Estat, vostès han buscat la manera d'intentar parlar sobre el Ministeri Fiscal amb alguna base de tipus legislativa. Per tant, diríem que aquesta proposició és gairebé un frau de tècnica parlamentària. En realitat, el que volien fer era o una moció o una interpel·lació o qualsevol altra cosa, una pregunta; però no fer-nos fer el debat sobre aspectes més tangencials que es poden incloure tranquil·lament com a esmena a qualsevol altra tramitació. Esmena que, si porten, mirin, ens plantejarem de votar-hi a favor, però com a proposició de llei, avui, aquesta setmana, per descomptat, no ho farem. Perquè és un ús espuri del debat en seu parlamentària, almenys des de la nostra perspectiva.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.