«Bé, moltes gràcies, president. Abans de començar, jo també em voldria sumar al record i al condol, després d'un any de la dana als nostres companys i companyes compatriotes del País Valencià. I des d'aquí, com dèieu, un record a les víctimes, a les famílies de les víctimes, i que això no torni a passar mai més. Dit això, he de confessar que no tenia massa clar com encarar aquesta intervenció, perquè, sincerament, tot i que compartim l'essència del que proposa, que principalment és desestigmatitzar la paraula càncer i que es deixi de tractar sempre com un llenguatge bèl·lic, no? Lluitar contra el càncer, guanyar-li la batalla al càncer, que tampoc s'utilitzi com a metàfora de cosa dolenta de la societat. Típic, no? Això és el càncer de la cultura, per dir alguna cosa. I que es faci, o es tracti aquesta paraula d'una manera diferent per respecte als pacients. És una iniciativa que creiem que té únicament un valor simbòlic, que no per això és menys important. Desestigmatitzar la malaltia, reconèixer-la com a malaltia no com a guerra i tractar-la amb dignitat. Dit això, deixin-me sospitar que s'ha portat avui aquí una mica ad hoc, perquè el que interessa parlar realment, el que està sobre la taula i a tots els mitjans és el tema dels cribratges de càncer de mama a Andalusia.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.